El meu poble es Cornellà

16 - Rubió i Ors cantonada amb Verge de Montserrat. Cal Pirraño.

En els meus anys de joventut que us parlo, Cal Pirraño era el referent principal de la gent del poble per anar a fer un cafè, una cerveseta, una copeta...un establiment conegut per tothom, tant pels del poble com de fora. Situat en un lloc neuràlgic històricament, davant del Mercat i del cinema Titan i a peu del carrer Major i del de la Verge de Montserrat.  Que vols anar a la estació del carrilet i vens de Sant Boi? quant arribis a Cal Pirraño o al Titan gires a la dreta o d’Hospitalet, doncs gires a la esquerra. Cal Pirraño era la seu del club Ciclista de Cornellà i el Club de Rugby, entre altres entitats. Bar restaurant, fonda i hotel. Lloc de parada i fonda de viatgers per estades de feina, com aquell japonès taxador de pollets per la Gallina Blanca. Dispesers de llarga durada, passavolants fent via cap a la gran ciutat... fins i tot turistes de quant a Barcelona n’era plena.

Allí es jugava al dominó, als escacs i a les cartes... que si el passo, que si a la garrafina, el truc, al set i mig i que se jo. Pagesos acabats de pentinar, algun que altre passat de voltes també ni havia, botiguers, treballadors entresuats i jovent, tots feien una estona de refrigeri i així copsant l’ambient es posava tothom el dia.  

Els dies festius s’hi encomanava que si uns canalons, que si cap i pota, que vedella en suc o conill en bolets. Hi en el restaurant sempre hi havia gent tant els dies feiners com els festius. Casaments, batejos i comunions era lo habitual.

Pel costat, en el carrer Verge de Montserrat si feien carreres de cintes i ballades de sardanes. Pel davant, en el carrer Rubió i Ors n’era el començament i la meta de carreres ciclistes, per la Festa Major. A les taules de fora, sota l’encanyissat a l’estiu, acabades les sardanes el jovent preníem una orxata tot explicant-nos acudits rient-nos dels demés a cor que vols. Que si en tinc de records d’aquelles tertúlies... fins que el senyor Pau sortia i ens deia que ja era l’hora de tancar i bona nit i tapat.

 
La primera fotografia es del 1991, abans de enderrocar la casa de Cal Pirraño. Deixada per Ramon Menajes. La de sota del 2012 presa quasi del mateix lloc FF i l’altre d’una ballada de sardanes al devant de Cal Pirraño, en el carrer Verge de Montserrat, del 1952, deixada per Antònia Gimeno.