dimarts, 13 de novembre del 2012

CAMPS DE REC



LES CEBES

El cicle vital de la ceba es molt profitós. Veureu. Es planten a l’estiu per menjar ceba tendra en l’amanida de Nadal, i avans. Anireu collint ceba tendra durant la primavera. Les que no heu collit del tot, a l’estiu s’ha assequen, es cullen i es guarden. Aneu menjant cebes seques del rebost i quant be el bon temps de l’any següent , comencen grillar que es quant demanen ser plantades de nou. Llavors s’han de plantar, no gaire fondes i  a peu pla. Quant comença a sortir de la terra unes quantes fulles, es van calçant i llavors queden fets uns socs, que agafen l’aigua de la pluja. I creieu-me, no cal regar més. De cada fulla que surt en serà un ceballot, que es pot menjar com a ceba tendra, un pel dolcenca. Com aniran creixent, es van calçant.  Ja no cal dir que a la brasa els calçots son força bons. De fet a la cuina per tot s’hi posa ceba, i si no, aneu-hi pensant. Recordeu que n’és de bona, la truita de ceba?.  I les sopa de ceba?.  
Es planten en taules, com les bledes i els espinacs, amb la terra eixamorada i no gaire adobada. Vol la terra escatada i amb la pluviometria normal, no cal regar però si no plou gaire es pot regar abans que les plantes agafin certa creixença. No va gaire be  el veïnatge en les famílies de les cols, mongetes i les faves.
Tenim les varietats de Figueres, la Valenciana i la de Tortosa ho dita bavosa. La que es fa més be en aquestes terres del Baix Llobregat es l’última. El planter es presenta de dues  maneres: de una en una a rel pelada, i en plançons on i han dues o tres cebetes a cada testet. Aquesta última versió es molt recomanable, donat que sempre en queda una o dues que a l’estiu quedarà seca, després de anar agafant les que primer es fan grosses per a tendra.  Son la que més m’agrada de fer. Venent una varietat de ceba blanca, com la Valenciana, per fer expressament calçots, que si es vol fer plantada de això, es el més recomanable.
 












Una taula de cebes plantades i un manat de tendres. Fotografies al camp de Cornellà, 2011. FF



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada