CAMPS DE REC

Experiències treballades en camps i horts de rec. Si us agrada aniran seguin temàticament. Si tant us fa, tant s’ha val, i tal dia farà un any. Vet aquí. 

 ELS ALLS.-

Es un vegetal que es fa servir molt quant es sec. Però també quant es tendra. A mi hem sap un cert greu treure’l de la terra per cuinar com a verdura. Hem sembla que no ha acabat el seu cicle i prefereixo deixar que creixi el seu cap sota terra, s’engreixi i creixin els grills o grans hi s’ha sequi la planta, que es el més normal, per guardar al magatzem fent-l’hi trenes i duri força temps. Ben bé sis mesos; doncs llavors, en funció de la humitat, comença a grillar. És la senyal que comença un nou cicle i demana ser plantat de nou. Aquests sobrers son els que es planten, enterrant tot el cap sense separar els grills, per fer servir a la cuina com a tendra i més suau que els secs. Quant tenen un pam i mig d’alts es cullen. I va be per amanides i truites. Per a les faves a la catalana també i van molt be. Te moltes propietats curatives. En sec, quant es més potent de gust, a la cuina es molt agraït. Dona un gust molt apreciat a tota classe de sofregits i guisats. Per els estofats, al conill i pollastre a la cassola o rostits de tota mena. Per a l’ hivern, unes bones sopes de pa amb alls, i també untar unes torrades abans de refregar el tomàquet, que hem dieu?. L’all i oli, i a tota classe de picades a la mà de morter, també. Es recomana emprar per llavor, alls d’altres llocs, per evitar la degradació natural per proximitat i per millorar la rotació de llarg abast. Convé visitar fires agrícoles i canviar impressions amb els firaires i prendre el que més convingui i agradi. La varietat que més m’agrada es la de Banyoles, amb el seu color vermellós. Ni ha de molt grossos, normalment de la zona de Murcia i cap al sud, però no son molt potents, com si diguéssim. Els de la Catalunya interior i d’Aragó son com blancs, força bons. Però m’agraden més els que ja he comentat. Es planta per grills, amb la part arrelada cap avall. Per la lluna nova de gener es el més apropiat, si bé es pot allargar fins el febrer. Lluny de les cols i coliflors. Van be les tomaqueres a prop. Si es un any, amb la seva pluviometria normal en aquesta part de mon, no cal regar. Tampoc cal adobar la terra com altres verdures. El que vol es la terra sempre fluixa al seu costat, a fi de poder expandir-s’hi i poder fer-s’hi el cap gros. Per l’estiu, quant la planta es ben seca és cullen, amb la ajuda d’en càvec, doncs son molt arrelats. Es penjant per guardar en un lloc sec. 

 Alls collits de tres dies al juliol 2012 cultivats en un campet de Cornellà.