14 - Carrer Javimel.
Antigament es deia Capitán Cortés. Popularment també en
diem carrer del darrera al castell.
El consultori del
Doctor Vallvé.
Als meus pares, sobretot
la mare, quant calia ens portava de visita al consultori del doctor Vallvé. Les
olors de la sala tota enrajolada arribava fins a la sala d’espera, com de
desinfectant... una olor a net però estranya. A clínica, vaja. Només de pensar-hi recordo
que ho passava bastant malament. Es que sentia que els diagnòstics sempre eren...
“aquest noi esta molt prim i ha de menjar més, si per cas li recepto oli de fetge
de bacallà que l’hi obrirà la gana.Una
cullerada abans de menjar”. N’era de dolent! Ho be... “li falta calç, que li
posin una injecció d’aquestes de la recepta, dos cops a la setmana”. Era el
metge de capçalera que venia a casa, quant el malalt no hi podia anar i no
veieu el protocol que s’hi muntava. Una cullera neta per mirar la gola, un drap
de fil per la seva auscultació, doncs el doctor acostava la orella a la esquena
i una tovallola a sobra la taula per eixugar-s’hi les mans. S’ha avia endreçat
un xic la cuina perquè el metge es puges rentar-s’hi les mans a la aigüera. Si
us hi fic seu a la
fotografia, les rajoles del frontis de la porta, encara s’ha insinua “Clínica del Dr. Josep Vallvé Piñol”. Fou un gran jugador de escacs
al Patronat Cultural Recreatiu assolint la categoria de Mestre. La mare li tenia molta confiança, fins que el fer
s’ha gran, ja no va voler saber res de metges tot argumentant que “si els
metges també es moren, quina confiança els hi puc tenir?...”. El avis paterns
que vivien amb nosaltres a casa, tenien com a metge de capçalera el doctor Vila
Coro, per be que també fou visitat per el Doctor Freixes.
Fotografia de la Clínica i
consultori del Doctor Vallvé, 2012. FF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada