dijous, 15 de novembre del 2012

El meu poble es Cornellà


10 - Estació del carrilet. Avinguda dels Ferrocarrils Catalans.
Els de la part baixa del poble ens condicionava una mica ser a prop de la via del tren i l’estació. Hi van haver molts accidents quant eren passos a nivell sense barrera al carrer Sant Jeroni i fins i tot en barrera al carrer Verge de Montserrat. Així i tot era una avantatja si la destinació coincidia, es clar. Els trens eren de fusta i saltaven com si anessis dalt d’un carro. En aquells temps de la meva joventut, ens coneixíem molts passatges, inclosos els que venien de més amunt i tot. Ens agafàvem confiança entre tots, de tal manera, recordo, que vam regalar una pastilla de tabac a un revisor quant es va jubilar. A la estació de la Plaça Espanya de Barcelona hi havia burots que et feien pegar si portaves no se qué. Baix començar a treballar a Hostafrancs de molt jove i l’agafava cada dia. En aquell tren vaig conèixer la meva xicota. Tothom que agafàvem el tren, tenim moltes aventures i anècdotes per explicar. Quants records.




Fotografies presses quasi al mateix lloc. 

La primera sobre 1920, postal, deixada per Florenci Vila. L’altre es de la nevada 1962, Àlbum de Cornellà Antic, Associació de Comerciants Mercat Centre. La última en color es la zona de la estació,  soterrada, actualment on l’edifici antic es el museu del Ferrocarril, portant el nom de Avda. dels FFCC, foto 2012 FF

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada