CAMPS DE REC

LES  PATATES

Es un tubèrcul, que no conec cap pagès que no en planti, ni que sigui per el consum propi. Com jo. Portada d’Amèrica en encert, evitant molta fam i desnutrició.

Es menja de tota manera. Sola bullida o fregida, acompanyada amb un munt de verdures: bledes, col i col i flor, pèsols, carxofes, mongeta tendra... I no en feu dir el perquè, però no conec ningú que s’ha la mengi crua.

Es molt agraïda de cultivar doncs anant be, la producció es molt alta: per un quilo de sembra, s’han poden arribar a recollir deu. La llavo val més que sigui d’altres llocs, de cap al nord millor. Es una planta que exigeix una rotació al plantar, per bé que deixa la terra molt bona per altres verdures que vindran al darrera i la terra descansa de la petjada que ha deixat la planta al lloc, en forma de certa residualitat. S’ha aconsella no aveïnar-la amb carxofes, cols, alls i tomaqueres.

La llavor cal que estigui un pel grillada, i per això es bo tenir-la al nostra magatzem unes setmanes abans de la plantada, a les fosques i tapades. Normalment es planten per la lluna plena, entre creixent i minvant de  gener, febrer i març. I convé afluixar la terra després de pluges i treure herbes que puguin fer nosa. S’han de fer uns socs  un pel fondos, es pot adobar al lloc on va la llavor, que serà una part de la patata de sembra, que dugui com a mínim dos grills; encara que la patata sigui grossa, no convé subdividir-la més que en dos trossos. Ni ha, que entre una llavor i l’altra posen un polsim de nitrat, però si la terra es bona i normal com he explicat, no cal. Ho no cal posar-hi adob sota la patata i posar-hi solament un polsim de nitrat entre elles. Encara no se el que es millor, per be que sempre n’he collit forces fent servir les dues maneres. Es tapen confeccionant uns cavallons, procurant que entre un rengle i l’altre i passi l’aigua de rec, si cal, i que l’aigua de la pluja si quedi quant convingui. L’amplitud dels cavallons serà com de la passa d’un hom baixet. D’uns setanta centímetres ≈ per mort de que l’aigua que quedi no les malmeti.

Es cullen quant la planta es seca, per bé que per Sant Joan, si encara no ho son del tot, ja s’han poden collir per menjar. Les collides més tardanes, més refetes, son les que millor es guardant al magatzem. Per l’agost es trien per separar les dolentes, que sempre en surten, i s’ha li posa una mica de pols emprat per retardar el grillat. Es tapen que quedin fosques, així podem tenir patates fins la pròxima collita de l’any següent.

Les varietats més normals que es fan per aquí, son la blanca molt productiva, dita Kennebec que es guarda força bé i es molt bona; la  vermella dita Pontiak, també es fa molt i es força bona, però sent un pel menys productiva; la varietat que cultivada al Baix Camp agafa el nom de Patata de Prades es excel·lent, però per els nostres contorns no es fa gaire, com l’excel·lent patata del Bufet.

Es pot fer una segona plantada a l’agost, per una collita al desembre, però si a la tardor plou com es de esperar, no en collirem gaires, i no val la pena l’esforç ni que sigui sembrant de la  nostra pròpia collita per petites o perquè hàgim considerat no aptes per guardar. 

 

 

Diferents fases de la producció de les patates. 1- Fent els socs i plantant-les. 
2 – Tapant-les i muntant els cristalls. 3 – Unes caixes de vermelles. 4 – Collint i desenterrant el fruit. 5 – Plantes de la patatera en la seva creixença. 6 – Unes caixes de blanques. Fotografies de 2011 en el camp de Cornellà. FF