El meu poble es Cornellà

3 - Cal Llivina, al carrer Major. Avui una floristeria del carrer Rubió i Ors. De petit a Cal Llivina era una botiga de queviures d’aquelles que i havia de tot. Recordo les olors dels llegums en els seus sacs oberts i el seu llaurador a punt per a ser despatxats... mongetes, cigrons, llenties. L’oli que es despatxava a granel feia una olor embafadora. Les llonganisses, pernil, sobrassades i la cansalada en feien venir salivera. M’agradava la olor de la palla i el vímet de les escombres i els ventalls. Un munt de llaunes en conserva als prestatges en fascinava. Unes venien del mar del nord, altres i havia musclos, sardines i fins i tot pebrots! Una meravella... com una enciclopèdia, vaja. 

 

Antigament, aquí hi havia Cal Llivina.