CAMPS DE REC

ELS  ENCIAMS  I  LES  ESCAROLES

L’enciam es una verdura que es menja crua tot l’any. En amanides acompanyada de tomàquet i ceba, es excel·lent, sobretot a l’estiu per refrescar i acompanyar tota classe de menús. Pensant-t’hi be... durant tot l’any, també.

Es planten en cristalls, al costat dels socs, tenint cura de que a l’estiu, si tenen set i es reguen, l’aigua no cobreixi la cama de la planta, ja que es poden podrir si no es recullen aviat.  No te cap problema de veïnatge en cap planta. El cicle vital es curt amb el bon temps, com de vint o trenta dies, sent més llarg a l’ hivern, es clar. Les tècniques força avançades dels que es guanyen la vida fen de pagès, al temps que jo he exposat, ells fan dues collites. Fan servir mantes de plàstic negre sobre la terra ja humida, conservant la humitat més temps, que planten en forats, i ruixen les plantes hem adobs foliars i productes contra el pugó... i recullen uns enciams que semblen avellaners. Per mi no cal anar tan de presa doncs en surten més bons.

Si et deixes aconsellar, pots ruixar contra el pugó dos dies després de plantar, i quant els culls son més neta que una patena, doncs resta immunitzada contra... No i ha cap perill perquè ha passat un temps i la planta, bo i que es menja crua... bé, val més que ho deixem corre, he? A mi m’agrada més el natural encara que ens entretinguem una estona a l’aigüera foragitant els llimacs els cargols i el pugó. Es una planta que els agrada molt aquestes bestioles, amés de certes varietats d’ocells.

Tenim un munt de varietats d’allò més al gust de tothom: la llarga, la arrissada, la meravella molt recomanada per ser resistent a les calors de l’estiu, la de fulles fosques, la de embarcar o “francessa”, quedant niuada d’un color groguenc, molt apreciada. Lo de embarcar, en va explicar un vell pagès, que va ser molt popular el fet de que en èpoques dels nostres avis, es venia molt de planter a França, Holanda i altres països, i ho viatjaven en tren, i no sabia a que venia lo de embarcar, si anava en tren; llavors ells les feien créixer i les posaven als mercats com a verdures autòctones, vet aquí.

Les escaroles que es mengen iguals, no ho son. Solament convé fer-les a l’ hivern i primavera, encara que certa varietat es pot fer a l’estiu. A la nostra zona no va gaire bé, doncs amb les calors s’ha espiga molt de seguida. A mi m’agrada més la llarga, per l’aspro.
 

 
 

Un parell d’enciams, francès i meravella i un parell d’escaroles, plantats a l’hort de la Colònia Güell i un parell d’amanides variades a la cuina de casa, a base d’aquestes verdures entre altres coses. Fotos 2012 FF