LES BLEDES.-
Son unes plantes de fulla, que es menja bullida
acompanyada de patata. Es pot acompanyar d’el que es vulgui, he?, però sempre
l’he vista menjar així, i si no, ho pregunteu-ho i ja m’ho sabreu dir. Lo
millor que podem fer a l’hora de menjar bledes, es collir-les poc abans de
cuinar, sense esperar gaires dies. Es panseix a poc que passin pocs dies entre
una cosa i l’altre. Es una menja molt popular, i es demana molt a la cuina. No
engreixa i facilita el tracta intestinal, amanides amb una mica d’oli cru.
Va bé fer servir
la pròpia llavor, per plantar noves plantes. Es deixa un exemplar ben maco
sense collir i ell mateix s’ha espiga, floreix i fa la llavor, i quant la
planta es seca es recull el fruit i es reserva per una nova plantada. Un
entreteniment molt econòmic, per autosuficient. Però passa que a vegades
necessitem el tros que ocupa aquesta planta, i per altra banda tenim dues
varietats per triar: l’estiu es fa servir una varietat més resistent a les
calors, que es d’un color verd groguenc i a l’ hivern una altre d’un verd
intens. Així que el més pràctic, si no be d’unes monedes, es comprar les
llavors. A les seves capses es tenen vent identificades, i es fa servir la que
convingui en el moment que interessi. A les capses i veus la fotografia de la
varietat i fa de be guardar.
Normalment es planten en taules, a voleio i quant
tenim lluna plena. No es recomana plantar en sec si no hi ha pronòstic de pluja
a la vista en uns dies, però val més fer-ho amb la terra un xic humida. Prèviament
estanyada o desprès d’un xàfec. Es a
dir, una llesca de terra adobada i plana amb els seus límits aturonats per
retenir l’aigua de rec. Vol dir que el nivell a de permetre l’entrada
d’aigua. Però si la pluviometria ens
permet no haver de regar, que es el més aconsellable, va bé per retenir l’aigua
de la pluja. Es compatible per veïnatge en qualsevol planta. Es una planta molt
bona per menjar com a més fresca i remullada, sense ser una planta d’aigua. Quant
ja tenen un pam, s’ha aclareixen perquè no es facin nosa una a l’altre i ja
tenim la primera menjada, ho per replantar-s’hi a un altre lloc. A l’hora de
collir, permet anar tallant fulles ja fetes, respectant l’ull perquè vagui creixent.
Taula de Bledes i exemplar per llavor. Fotos 2011, en un campet de Cornellà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada