7 - La Carretera de Sant Boi.
La carretera de
Sant Boi era per mi la entrada i sortida del poble més emblemàtica, més
principal com si diguéssim. Et duia als camps a fora del terme per la porta
gran. Per aquesta carretera anàvem al camp que manejava el pare, en Baldiri
Salvadó i que l’avi Esteve heretà dels seus pares, a prop de Viladecans. Podies
anar a Sant Boi que n’era el poble més parlat dels avis i del pare, per be que
allí van néixer i allí son enterrats els meus avantpassats.
També podies
anar a la platja d’aigües netes, sobre tot a Castelldefels, a prendre el sol i els banys de mar. Una carretera plena d’arbres, un túnel de verd on la velocitat
de les bicicletes et donaven l’aire fresc de l’estiu. Podies anar tan lluny com
volguessis, ha Valencia... fins i tot a Murcia i més enllà.
En el mateix terme
travessava una riera sense pont que venia de la Fontsanta i de més amunt, i
quant plovia fort no s’hi podia passar. També creuava la via del tren, que hi
tenia una caseta guardabarreres, que
anava de Barcelona tot arribant a la nostra estació de Cornellà, fins a Sant
Boi, anava a Martorell... Manresa tot passant per Monistrol, a peu del
Montserrat. Arribant al riu Llobregat,
s’hi passava per sobre un pont entre ferro i formigó, tot atrotinat arribant a
l’altre banda al terme de Sant Boi.
La Carretera
de Sant Boi. Fotografia 2012 FF quasi al mateix lloc de l’altre, una postal (1942)
de l’àlbum Cornellà Antic de Comerciants Associats Cornellà Centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada