Els apis.-
L’api es una
verdura en forma de fulles que s’aprofita tot. Les fulles de fora i les de
dintre.
Es menja crua a
la amanida les parts més blanques de les tiges interiors, inclòs l’ull, així
com les cames blanques de les penques de fora. Les fulles externes més verdes
van molt be per les escudelles de tota mena.
Es una planta
que l’he vista als mercats de tot arreu. I sembla que va molt be per la salut i
es força recomanada.
Quan era petit,
sobre els vuit o nou anys, recollia apis silvestres als marges del canal que
passa encara darrera de casa, si be ara ja resta canalitzat i tapat, dit
“regadora Quer”. Els portava a l’avia Madrona que en gratificava amb unes
quantes monedes. A la parada de la plaça, els acompanyava amb la resta de
verdures i en feia manats per escudelles i sembla que les parroquianes ho
agraïen per la olor intensa que feien.
Es planten acabant
l’estiu, en terreny pla o als costats dels socs, que suaument inclinats
permetran calçar la planta a mesura que vagui creixent i pel mig passarà
l’aigua de recs. Si tenim paciència i anem tapant les cames de la planta, sense
arribar a tapar l’ull, es farà alt i les penques de sota quedaran més
blanques que les fulles exposades al sol. Semblant als calçots. Es planten de
planter i no cal amoïnar-se a recollir la llavor deixada d’una planta espigada,
com al cas de les bledes. Convé que tingui la terra ben abonada i sempre
humida. No la planteu al costat de les patateres.
Els pagesos que
volen anar de presa, embolcallen la planta en un tub de plàstic negra, les
ruixen en abono foliar i no se que més... i fan uns apis que semblen
avellaners. Però a mi no en convé que vinguin tots a l’hora i més m’ha estimo
que es facin un darrera l’altre i a poc a poc. Ja m’enteneu.
Api a punt de calçar i altra
calçat en un campet a Cornellà. Un api de professional en una botiga. Fotos 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada