dimecres, 26 de desembre del 2012

El meu poble es Cornellà

21 - Carrer Jacint Verdaguer. Can Vallhonrat.

Masia situada al bell mig del poble, en el carrer esmentat, però dit de canalla, com al carrer de l'església. De llarga història. Vista per tothom quant puges carrer de la església amunt, avui dependencies municipals. Encara es conserva el pilar esquerra de la portalada de quant fou bastida de fa dos segles i que dona entrada als patis que foren de la atrafegada i enfeinada casa de pagès. Propietaris de camps de bones terres al terme i rodalies, que les treballaven i les feien treballar. I també n’ha atorgaven com a us de fruit.
Recordo que ens contaven a casa que l’oncle Joan, quant era petit, els portava com a delme o penyora un capó per Nadal de terres deixades a la família Colominas, de Cal Galet, amb no se quin mena de contracta. Vet aquí. 





Fotografia de Can Vallhonrat sobre 1940. Treta de l’àlbum dels Comerciants del Mercat Centre. Altre des de quasi al mateix lloc, i el detall esquerra de la antiga entrada,  2012 FF.


 

Els arbres que tinc al cap



2 - Al hivern.-
Els arbres fruiters, en la temporada de hivern son adormits. Es quant s’ha aprofita per fer-l’hi carantoines per quant es desperti a la primavera. Es tallen branques que es facin nosa unes a les altres, sobre tot per la part de dintre i donar al conjunt un equilibri d’harmonia pràctica, tant en alçada com per la seva ventilació, tenint en compta que en els arbres de fruita de pinyol no convé tallar ses puntes de branca, sinó branques senceres. A diferència dels arbres de fruita de llevo, que sí es poden tallar certes puntes amés de l’arrodoniment. També se’l pot medicar per evitar certes en fermetats, que encara que filem prim al nostra camp, no sabem com ho faran els nostres veïns. Així podem tindre bona fruita i llarga vida pels arbres, a la zona nostra del Baix Llobregat. Vet aquí. 


 



Fotografies d’un albercoquer, d’una figuera, una prunera i una pomera, al camp de Cornellà. 2012 FF



 

















dimecres, 19 de desembre del 2012

El meu poble es Cornellà



20 - Carrer Sant Jeroni i Francesc Layret. Bar Tortades i los Cazadores.

Avui en dia, et poses de on es tirada la fotografia des del carrer Rubió i Ors, al carrer Sant Jeroni i de cara migdia, la imatge del camp de l’Espanyol ho tapa tot. Anys enrere era la porta al barri Riera del carrer Major estant i des de la carretera de l’Hospitalet. El creuava la via del tren sense barreres! Acabava al terraplè, i més enllà els camps plens d’arbres fruiters i taules de verdures de tota mena, que era la barrera natural al riu, omnipresent al nostre poble.
Aquest bar dels Tortades, de referència camí a l’Hospitalet, els carreters que venien de lluny, com de Sant Boi, Sant Juan i d’altres contrades hi feien parada, els cavalls bevien al seu abeurador i els carreters també, però ho feien dintre, es clar. Que si una copeta d’anís, una barreja, ho un cafetó. Hi enllà, cap al born ho a on fos. La referència inequívoca era com ara diem “quant arribis al semàfor..., ho a la rotonda tal...”, però abans se’ls hi deien “quant arribis a Cal Tortades...”
Per a aquest carrer Sant Jeroni es a on hi havia més transit pesat i el primer a ser empedrat dels dos esmentats, per mor de que era un fangueig en els dies de pluja i pel gran pes dels carros. Per molts anys solament hi havia una banda del carrer empedrar i l’altre restava de terra, pel que se’l coneixia també, com el carrer de la mitja galta.
El de Los Cazadores era un bar més del poble, era com més de barriada per bé que també era de referència, instal·lat a la cantonada entre Sant Jeroni i Alliberació, que ara porta el nom de Francesc Layret. Uns carrers que més que carrers era com carreteres, doncs si el primer era el de sortida dels pagesos de la part baixa cap els camps situats a llevant i per fe via cap al Prat tot anant en paral·lel al terraplè amb el seu canal de reg a tocar, l’altre donava directament al riu que era molt a prop. En aquell indret feien que aquests dos carrer fossin  força transitats.
Molts carreters i pagesos també s’hi paraven, doncs era lloc de sortida cap al riu, de on es treia materials per a la construcció, com graves i sorres que anaven a parar a peu d’obres. Els seus entorns hi havia els que es dedicaven a aquests afers, tant contractistes com personal disposat a ser empleat. Guaita-ho en l’arbre que si veu a la fotografia, que jo diria sense equivocar-me que ja i era de quant jo era petit.
Aquest bar fou freqüentat per casadors i pescadors i gent vinguda de Barcelona, a esplaiar-s’hi, gaudir i badar per la llera d’un riu feréstec i natural en la seva vegetació i ornitologia.



 










Fotografies de Cal Tortades i del  Bar los Cazadores. 2012  FF