19 - El riu
Llobregat.
El riu no era
canalitzat ni regulat el seu cabal. A vegades venia ple si plovia riu amunt,
fins i tot sobreeixia i negava els camps si feia llevantada, amb el perill de
que s’ha estengués dintre al poble, en que al llarg de la història va ocorre força
sovint. També algun any pel riu no hi passava gota d’aigua degut a la falta de
pluges. Llavors veiem les fondalades que deixaven les extraccions de graves de
la seva llera, on els basals acumulava les carpes i les anguiles que moribundes
lluitaven per evitar la asfixia fins a morir i era quant la ferum de peix puden
impregnava els contorns.
El riu era com feréstec
i sobre tot a l’estiu era quant vivíem més al nostra riu. Per mi i la meva
colla, el riu era el llindar del mon. M’ha agradava molt el riu. Les meves
aventures de petit coincidents en el despertar de llegides en llibres com les
aventures den Tarzan, La Volta al Mon en... i d’altres. Com caçar, pescar i
descobrir el desconegut ocorrien a la vora del riu. Ens armàvem amb un ganivet
al cinturo i una canya a la ma i... apa, de aventura, entre camins de terra i
bardisses niuades de ocells, cap al riu.
Els grans ens deien que
era perillós, que no ens i acostéssim gaire que el llot del fons les aigües
s’ha enganxen als peus i no et deixen sortir. Val a dir que li teníem respecta.
Hi ves que et dic, encara ara.
Fotografia feta sobre 1965
i l’altre el 2011 quasi des de el mateix lloc, mirant a Sant Boi. FF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada