20 - Carrer Sant
Jeroni i Francesc Layret. Bar Tortades i los Cazadores.
Avui en dia, et
poses de on es tirada la fotografia des del carrer Rubió i Ors, al carrer Sant
Jeroni i de cara migdia, la imatge del camp de l’Espanyol ho tapa tot. Anys
enrere era la porta al barri Riera del carrer Major estant i des de la
carretera de l’Hospitalet. El creuava la via del tren sense barreres! Acabava
al terraplè, i més enllà els camps plens d’arbres fruiters i taules de verdures
de tota mena, que era la barrera natural al riu, omnipresent al nostre poble.
Aquest bar dels
Tortades, de referència camí a l’Hospitalet, els carreters que venien de lluny,
com de Sant Boi, Sant Juan i d’altres contrades hi feien parada, els cavalls
bevien al seu abeurador i els carreters també, però ho feien dintre, es clar.
Que si una copeta d’anís, una barreja, ho un cafetó. Hi enllà, cap al born ho a
on fos. La referència inequívoca era com ara diem “quant arribis al semàfor...,
ho a la rotonda tal...”, però abans se’ls hi deien “quant arribis a Cal
Tortades...”
Per a aquest
carrer Sant Jeroni es a on hi havia més transit pesat i el primer a ser
empedrat dels dos esmentats, per mor de que era un fangueig en els dies de
pluja i pel gran pes dels carros. Per molts anys solament hi havia una banda
del carrer empedrar i l’altre restava de terra, pel que se’l coneixia també, com
el carrer de la mitja galta.
El de Los Cazadores era un bar més del poble, era
com més de barriada per bé que també era de referència, instal·lat a la
cantonada entre Sant Jeroni i Alliberació, que ara porta el nom de Francesc
Layret. Uns carrers que més que carrers era com carreteres, doncs si el primer era
el de sortida dels pagesos de la part baixa cap els camps situats a llevant i
per fe via cap al Prat tot anant en paral·lel al terraplè amb el seu canal de
reg a tocar, l’altre donava directament al riu que era molt a prop. En aquell
indret feien que aquests dos carrer fossin força transitats.
Molts carreters
i pagesos també s’hi paraven, doncs era lloc de sortida cap al riu, de on es
treia materials per a la construcció, com graves i sorres que anaven a parar a
peu d’obres. Els seus entorns hi havia els que es dedicaven a aquests afers,
tant contractistes com personal disposat a ser empleat. Guaita-ho en l’arbre
que si veu a la fotografia, que jo diria sense equivocar-me que ja i era de
quant jo era petit.
Aquest bar fou
freqüentat per casadors i pescadors i gent vinguda de Barcelona, a esplaiar-s’hi,
gaudir i badar per la llera d’un riu feréstec i natural en la seva vegetació i
ornitologia.
Fotografies de Cal Tortades i del Bar los Cazadores. 2012 FF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada