16 - Rubió i Ors
cantonada amb Verge de Montserrat. Cal Pirraño.
En els meus anys
de joventut que us parlo, Cal Pirraño era el referent principal de la gent del
poble per anar a fer un cafè, una cerveseta, una copeta...un establiment conegut
per tothom, tant pels del poble com de fora. Situat en un lloc neuràlgic
històricament, davant del Mercat i del cinema Titan i a peu del carrer Major i
del de la Verge de Montserrat. Que vols
anar a la estació del carrilet i vens de Sant Boi? quant arribis a Cal Pirraño
o al Titan gires a la dreta o d’Hospitalet, doncs gires a la esquerra. Cal
Pirraño era la seu del club Ciclista de Cornellà i el Club de Rugby, entre
altres entitats. Bar restaurant, fonda i hotel. Lloc de parada i fonda de viatgers
per estades de feina, com aquell japonès taxador de pollets per la Gallina
Blanca. Dispesers de llarga durada, passavolants fent via cap a la gran
ciutat... fins i tot turistes de quant a Barcelona n’era plena.
Allí es jugava
al dominó, als escacs i a les cartes... que si el passo, que si a la garrafina,
el truc, al set i mig i que se jo. Pagesos acabats de pentinar, algun que altre
passat de voltes també ni havia, botiguers, treballadors entresuats i jovent,
tots feien una estona de refrigeri i així copsant l’ambient es posava tothom el
dia.
Els dies festius
s’hi encomanava que si uns canalons, que si cap i pota, que vedella en suc o
conill en bolets. Hi en el restaurant sempre hi havia gent tant els dies
feiners com els festius. Casaments, batejos i comunions era lo habitual.
Pel costat, en el carrer
Verge de Montserrat si feien carreres de cintes i ballades de sardanes. Pel davant, en el carrer
Rubió i Ors n’era el començament i la meta de carreres ciclistes, per la Festa
Major. A les taules de fora, sota l’encanyissat a l’estiu, acabades les
sardanes el jovent preníem una orxata tot explicant-nos acudits rient-nos dels
demés a cor que vols. Que si en tinc de records d’aquelles tertúlies... fins
que el senyor Pau sortia i ens deia que ja era l’hora de tancar i bona nit i
tapat.
La primera fotografia es del 1991, abans de enderrocar la casa de Cal Pirraño. Deixada per Ramon Menajes. La de sota del 2012 presa quasi del mateix lloc FF i l’altre d’una ballada de sardanes al devant de Cal Pirraño, en el carrer Verge de Montserrat, del 1952, deixada per Antònia Gimeno.
