LA COL VERDA (Dita d’espigalls)
Es una verdura que es menja a la tardor i l’ hivern.
Consistent. Es barreja amb mongetes seques i regada amb una mica d’oli de oliva
es fenomenal. Es planten de planter com les cols, ≈ a 70 centímetres (una passa
de hom baixet) x 50. Enterrada fonda. L’hi es molt bo un parell d’escatades
durant la seva vida activa, ho un parell de dies després acabat de ploure. Es
una planta que agafa certa envergadura, que a vegades s’ha de calçar el peu.
Es planta per
l’agost. Sense cap excusa. Si us distraieu no trobareu planter i no en menjareu
de la vostra collita. A mercat quasi no es troba i val la pena mantenir aquest
privilegi tan de casa. Val a dir, que jo sàpiga, que a Barcelona es troba en el mercat de Santa
Caterina, Sant Josep i també a la banda del Tarragonès, en que es més pròpia. A
l’hora de fer la plantada, prendre les mateixes precaucions de veïnatge que les
cols.
Convé tindre la
paciència d’esperar que la planta creixi ≈ fins a la cuixa. Llavors es pren
l’ull de dalt, fins unes fulles dessota; hi ja es té una primera menjada. Unes
setmanes després, observeu que a falta de l’ull principal, surten uns espigalls
o fillols, a les axil·les de les fulles, que quant tenen vora un pam es van collint.
Es força entretingut però es molt agraïda.
Cal preservar les fulles que son força trencadisses, doncs son la mare dels
ous, sobre tot quant ens movem al voltant de la planta tot feinejant.
Convé treure les erugues a la primera de volta, doncs s’hi escampen per totes
les verdures de la vora, sobretot les cols i coliflors.... Si no es vol fer a
mà, es pot emprar un producte biològic força recomanat, amb zero dies de temps
per el consum, si bé sempre es pot esperar una setmana per la collita següent. 
Plantada de
Cols d’Espigalls a l’hort de la Colònia Güell. Una ma de Espigalls acabats de
collir i un menú a base de col verda amb mongetes, sobrer d’uns dies abans i
passats per la paella amb una mica de cansalada. Fotografies 2012 FF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada